7 marzo 2014

L’AJDLP compareix al Parlament davant la Comissió de Justícia i Drets Humans

La presidenta de l’Associació de Juristes en Defensa de la Llengua Pròpia, Mireia Casals, i el vicepresident i portaveu, Agustí Carles, van comparèixer al Parlament davant la Comissió de Justícia i Drets Humans el 6 de març. L’objectiu era donar l’opinió i formular propostes per tal que els grups parlamentaris les puguin recollir i incorporar en el text final de la Proposta per presentar a la Mesa del Congrés dels Diputats la Proposició de llei de modificació de la Llei orgànica 6/1985, del poder judicial, i de la Llei 50/1981, per la qual es regula l’estatut orgànic del ministeri fiscal (Tram. 270-00005/10).

Mireia Casals va destacar que tot i considerar aquesta proposició de llei “positiva”, creu que “està superada per la realitat social que ens envolta”. En aquest sentit, va destacar el nou gir que ha fet l’entitat, on ja es treballa per un nou model de justícia. A més, la presidenta de l’AJDLP també va fer èmfasi en què no pot haver-hi, d’acord amb la legislació actual, cap discriminació ni dilació del procés judicial per una raó de llengua. Per això va insistir en què els jutges, secretaris i fiscals “han d’emprar preferentment el català d’acord amb la llei de política lingüística 1/1991”. Així, la normativa actual “garanteix els drets lingüístics dels ciutadans i, per tant, els jutges, fiscals o secretaris no poden deixar d’aplicar aquesta normativa”.

A la compareixença es va posar de manifest la importància de la carta europea de les llengües regionals i minoritàries. D’altra banda, pel que fa a l’article 110 de la proposta, es va destacar que havia estat derogat per la llei 4/2003 de 28 de juny de reforma del Consell General del Poder Judicial, i que la redacció d’aquest article equival a l’article 560, on no es fa referència al requisit de coneixement de llengua ni al dret propi.

Pel que fa a l’article 231.5 es va indicar que hi ha una cooperació entre les diferents oficines judicials de les comunitats autònomes i que, en el cas de Catalunya, si s’enviés la documentació en català a una altra comunitat, aquest article estableix que es pot sol·licitar la traducció. Tanmateix, també existeix un conveni bilateral signat entre Portugal i Espanya, de 19 de novembre de 1997 i que encara és actual, on s’estableix que entre aquests dos països en un mateix cas, no s’hauria de demanar traducció.

A la compareixença es va explicar breument la història de l’entitat destacant que durant 10 anys han insistit molt a difondre i donar a conèixer la carta europea de les llengües regionals i minoritàries. Es van indicar les diferents actuacions que han realitzat com la campanya no canviem de llengua, el pla de qualitat lingüística adreçat als despatxos d’advocats o la campanya de l’altresí.

Podeu veure la compareixença sencera en els següents enllaços: