17 noviembre 2015

El català a l’estat propi: oficialitat o cooficialitat

11a jornada AJDLP

L’Associació de Juristes en Defensa de la Llengua Pròpia ha portat a terme la seva 11a Jornada sota el títol “La llengua catalana a l’estat propi: oficialitat o cooficialitat”. A l’acte, celebrat el 6 de novembre, han intervingut entitats i experts en la matèria per tal d’analitzar el grau de protecció que hauria de tenir el català en una hipotètica constitució catalana. Durant la Jornada s’ha fet palesa la complexitat de definir una o dues llengües oficials amb el mateix rang, drets i obligacions.

La Jornada l’ha inaugurada el conseller de Justícia de la Generalitat de Catalunya, Germà Gordó, que ha recordat que la situació del català a l’Administració de justícia no és bona.

Gordó ha explicat que el govern ja està preparant una llei de règim transitori sobre la llengua, la qual podria inspirar a la constitució. En aquesta llei s’indicaria que  la llengua pròpia de Catalunya és el català, llengua pròpia i vehicular de totes les administracions.

El conseller de Justícia també ha recordat que no es pot obviar l’actual situació sociolingüística. “Tant els castellanoparlants com els catalanoparlants tenen tot el dret d’adreçar-se a les institucions i administracions en igualtat de condicions”, ha explicat. En aquest sentit, ha indicat que la llei també faria un apunt sobre la protecció a les diferents identitats lingüístiques. “Parlem de llengua pròpia, d’igualtat de drets lingüístics del català i el castellà i d’emparament dels drets lingüístics de tots els ciutadans que viuen a Catalunya”, ha explicat Gordó.

La veu de les entitats

Durant la primera part de la Jornada, el protagonisme ha vingut de la mà de diferents entitats de foment del català. Aquestes han emmarcat la situació de la llengua catalana, on el 31% dels catalans té el català com a llengua inicial de conversa, tot i que el 95% dels ciutadans de Catalunya comprèn el català. Aquesta situació comporta debat i reflexió, ja que no es pot obviar la penetració del castellà a Catalunya, més enllà que el català en un nou estat hauria de jugar un paper predominant.

Segons el vicepresident de la Coordinadora d’Associacions per la Llengua Catalana (CAL), Jaume Marfany, el català hauria de ser l’única llengua oficial i, per tant, hi hauria l’obligació de saber-lo.

Per la seva part, el vocal de la Junta directiva d’Òmnium Cultural, Oriol Sagarra, ha mostrat un model futur on s’inclogui el reconeixement a la diversitat, i on es faci palès el reconeixement com a llengües històriques i patrimonials el català, l’occità i la llengua de signes. A més, ha afegit que no es podria obviar el dret d’ús del castellà i les mesures de promoció de les altres llengües, especialment a l’ensenyament.

Qui ha parlat en la seva proposta de la triple oficialitat del català, castellà i l’occità és el membre de la junta de Súmate i jurista especialitzat en dret administratiu, José Manuel Bueno.  Tot i que ha destacat que el català ha de ser la llengua transversal, pròpia i vertebral de la societat catalana, i també la llengua vehicular i de relació amb l’exterior, ha remarcat que cal que tots els ciutadans se sentin “còmodes” i, per tant, es vegin reflectits a la constitució. Bueno considera que cal regular l’ús social del castellà i l’occità per part dels poders públics.

Segons José Manuel Bueno, és molt important explicar i justificar perquè és oficial la llengua catalana, “no per imposició de l’estat com fins ara”, sinó per ser una llengua arrelada històricament al nostre país i amb molts parlants. D’altra banda, el membre de la junta de Súmate, ha afegit que cal potenciar altres llengües, més enllà del català, del castellà i de l’occità, al sistema educatiu.

Oficialitat o cooficialitat segons els experts

El responsable de legislació lingüística de la Direcció de Política Lingüística, Joan Ramon Solé, advertint que parlava a títol personal, és partidari de declarar el català com a llengua oficial “per redreçar la situació actual i fer-la homologable internacionalment”. Considera que reconèixer el castellà com a llengua oficial a Catalunya seria “dotar-la d’una fortalesa molt perjudicial per al català”. No obstant, Solé ha indicat que s’ha de reconèixer el dret d’ús del castellà. Ha puntualitzat, però, que s’ha de fer temporalment o si es fa explícit i es justifica el desconeixement. Aquest dret, ha indicat, s’aplicaria només als ciutadans i no a les persones jurídiques.

Joan Ramon Solé també s’ha referit al món empresarial, i ha indicat que cal legislar per incidir en el paisatge, en les relacions de consum i, en particular, amb l’etiquetatge en català.

Pel que fa referència a l’educació, Solé no és partidari d’ensenyar totes les llengües que es parlen a Catalunya. Ha explicat que és un model que ha fallat en entorns com Suècia per impossibilitat de costos.

Solé ha parlat de la necessitat de crear un pla de xoc del poder central per a l’occità a l’Aran i no deixar-ho només a les autoritats d’aquest territori. Considera que és necessària l’oficialitat única de l’occità a l’Aran i,  a l’estil del model canadenc, l’oficialitat doble de l’administració de l’estat a l’Aran.

El catedràtic de dret processal de la Universitat de Barcelona, Jordi Nieva, ha parlat del “benefici radical” que comportaria l’oficialitat de la llengua catalana i ha posat èmfasi en la “injustícia històrica” del català. Segons Nieva, el debat de la cooficialitat és de “difícil acord”, tot i que creu que és “rellevant” que no hi hagi discriminació lingüística dels castellanoparlants.

La professora de dret constitucional de la Universitat de Barcelona, Eva Pons, ha alertat que no s’han d’usar termes com llengua pròpia o cooficial, indicant el fet que parlar de llengua pròpia, nacional o històrica no té conseqüències legals si va de bracet d’oficial. “Declarar l’oficialitat d’una llengua és una decisió política i implica que aquella parla passa a ser assumida per l’estat”. En aquest sentit, si es reconeix l’oficialitat del castellà, s’està frenant el ple desplegament del català, fruit de l’estatus que se li donaria al castellà i els drets i la protecció que se li dóna als parlants. Un exemple d’això és Irlanda, on l’ús de l’irlandès és molt minoritari, tot i ser llengua cooficial.

La Jornada ha creat un debat que mostra la dificultat d’establir l’oficialitat o cooficialitat del català a l’estat propi, i com d’important és per al futur de la llengua catalana tenir un marc normatiu propi, amb rang de constitució, que protegeixi la llengua. Si no es pot trobar consens amb els models que existeixen actualment, Jordi Nieva fa una proposta: crear un model propi.

11a jornada AJDLP experts

Posicionament de l’AJDLP

De totes les aportacions de les entitats convidades, dels experts, dels socis i sòcies, Juristes per la Llengua en redactarem unes conclusions. Posteriorment, l’Assemblea de socis i sòcies acordarà el posicionament de l’entitat.

Ja pots consultar la galeria fotogràfica!